7 estratègies àgils i eficaces per fer avaluació formativa a l’aula

16/10/2025
Xavi Corbella

Una guia pràctica per mestres i professors d’educació primària i secundària

Molts mestres i professors ens pregunten sovint com és l’avaluació de les capses d’aprenentatge que elaborem a GamLab. La nostra resposta és clara: l’avaluació és formativa i formadora. És formativa perquè ens permet recollir informació del procés d’aprenentatge i ajustar-lo; i és formadora perquè ajuda els alumnes a prendre consciència del que han après i del que encara necessiten millorar. Per això compartim aquest escrit amb set estratègies senzilles que poden enriquir la manera com entenem i practiquem l’avaluació a l’aula.

Què és (i què no és) l’avaluació formativa?

L’avaluació formativa és el conjunt de pràctiques que permeten al docent obtenir informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes mentre aquest encara és en marxa. No busca posar una nota ni jutjar, sinó entendre què han entès, què no i què cal fer per avançar.

Aquest enfocament, alineat amb el currículum per competències i amb els Decrets 175/2022 (primària) i 21/2023 (ESO), dona protagonisme als alumnes i permet ajustar les accions docents de manera immediata.

Et presentem 7 estratègies pràctiques, aplicables des de 2n de primària fins a 4t d’ESO, perquè puguis implementar l’avaluació formativa de manera senzilla, ràpida i significativa.

1. Entrada i sortida d’aula: preguntes ràpides amb molt de valor


Comença o acaba la classe amb una pregunta clau:

  • “Què recordes de la classe anterior?”

  • “Què t’ha sorprès avui?”

  • “Explica en una frase què has après.”

Pots fer servir targetes de colors, pissarretes, o simplement una frase escrita en un post-it. També Google Forms o Padlet poden ajudar-te a gestionar respostes de forma digital.

Aporta: detecció d’idees prèvies, autoregulació i tancament significatiu.

2. Mini qüestionaris de baix risc (low-stakes quizzes)


Petits qüestionaris amb 3-5 preguntes, sense nota o amb una puntuació simbòlica. Poden ser orals, escrits, o gamificats (Kahoot, Socrative, Quizziz...).

Exemple a 1r d’ESO (ciències):

  • “Què passa si escalfem una substància?”

  • “Marca la correcta: L’evaporació és...”

No serveix per qualificar, sinó per saber en quin punt es troba el grup.

3. “Termòmetres d’aprenentatge”: comprovacions ràpides


Són microactivitats que ens indiquen el grau de comprensió. Per exemple:

  • Escriure una carta a algú que no ha vingut a classe explicant el que han après.

  • Fer un dibuix explicatiu.

  • Completar una metàfora: “Aprendre això és com…”

Amb els més petits, ho podem fer a través de dibuixos o jocs simbòlics. Amb els més grans, mitjançant esquemes o mapes conceptuals visuals.

Avaluació creativa i immediata per observar com representen els continguts.

4. Entrevistes i conversa educativa


Converses breus 1:1 o en petit grup, per detectar dubtes i idees.
Es pot aplicar en activitats de laboratori, projectes o debats. Pots fer-ho també, en petits moments d’atenció individual o quan els infants expliquen el que fan.

Per aquests feedbacks entre iguals pots fer servir el mètode TAG (Tell-Ask-Give):

  • Tell: Explica què han fet bé.

  • Ask: Fes una pregunta per ajudar a reflexionar.

  • Give: Dona una proposta per millorar.

Ideal per fomentar el pensament metacognitiu i la confiança.

5. Avaluació a través de l’art i la creativitat


Dibuixar, dramatitzar, crear una maqueta o un vídeo explicatiu pot ser una excel·lent manera de fer aflorar allò que han entès.

Des delaborar alguna manualització (com construir una línia del temps visual d’un període històric) fins a escenificar una situació comunicativa en una llengua estrangera o fer un rap sobre les fraccions o una cançó sobre les cèl·lules!

L’art com a forma d’evidenciar comprensions profundes.

6. Treballar els errors i les idees incorrectes (misconceptions)


Proposa als alumnes detectar errors en una afirmació.
Per exemple:

  • “Tots els mamífers posen ous.” – Què hi veus de malament?

  • “Per a multiplicar fraccions, cal tenir el mateix denominador.” – És cert?

També pots fer servir la tècnica del “punt més confús”: demana que escriguin què no han entès o què els sembla més difícil.

Fer aflorar malentesos ajuda a construir coneixement sòlid.

7. Autoavaluació i metacognició


Incorpora moments perquè els alumnes valorin el seu procés:

  • Semàfors (verd/groc/vermell).

  • Graelles d’autoavaluació.

  • Frases com: “Encara em costa…”, “Crec que he millorat en…”

A primària, poden fer-ho amb adhesius, emoticones o frases senzilles.
A secundària, podem fer servir rúbriques co-dissenyades o carpetes d’aprenentatge.

Ajuda a desenvolupar autonomia i consciència del propi aprenentatge.

I recordeu: menys és més!

No cal fer-ho tot ni aplicar totes les estratègies a cada sessió. El més important és:

  • Obtenir informació útil i en el moment oportú.

  • Fer-la servir per adaptar la docència.

  • Donar feedback que ajudi a avançar.

L’avaluació formativa no ha de ser feixuga: ha de ser com una brúixola que ens ajuda a orientar el camí d’aprenentatge, i no un cronòmetre que marca el final del trajecte.

Les capses d’aprenentatge de GamLab ja incorporen aquest enfocament: materials de qualitat, narratives motivadores i rutines metacognitives que donen sentit a l’aprenentatge i al seu seguiment. Si vols saber-ne més o explorar quina és la millor proposta al teu centre, et convidem a visitar la nostra botiga o a contactar amb nosaltres directament. Ens agradarà molt compartir experiències i obrir noves vies per continuar fent de l’avaluació una eina realment transformadora.

Botiga
Contacte

En línia

Tens dubtes? Posa't en contacte amb nosaltres!

23:26