El triangle pedagògic i els materials actius i manipulatius

Fa pocs dies rellegia el text de Jean Houssaye sobre el triangle pedagògic —aquella proposta tan suggerent que entén la situació educativa com una relació entre tres elements: el saber, el professor i l’alumne.

Houssaye planteja una idea tan simple com inquietant:
en qualsevol situació pedagògica, només dos d’aquests elements poden actuar com a subjectes alhora. El tercer queda en una posició que ell anomena “mort”. No desapareix, però queda en segon pla.

D’aquesta tensió en neixen tres processos:

• Ensenyar (eix professor–saber): l’alumne queda en segon terme.

• Aprendre (eix alumne–saber): el professor assumeix un paper més discret.

• Formar (eix professor–alumne): el saber queda relativament desplaçat.

No és una classificació moral. No hi ha un procés “bo” i un de “dolent”. El que hi ha és una constatació: sempre prioritzem alguna cosa. I tota elecció té conseqüències.

Llegint Houssaye, inevitablement em vaig preguntar:
Quan treballem amb capses d’aprenentatge o les propostes de llengua de GamLab… quin triangle estem activant?

Les propostes actives i manipulatives: quan el saber i l’alumne dialoguen

Les nostres capses i propostes manipulatives neixen d’una intuïció molt concreta:
l’aprenentatge és més profund quan l’alumne entra en relació directa amb el saber.

Quan un grup manipula materials, formula hipòtesis, prova, s’equivoca, discuteix i argumenta, el que estem privilegiant és l’eix alumne–saber. Ens situem, clarament, en el procés que Houssaye anomena aprendre.

En aquest escenari, el professor no desapareix. Però assumeix una altra posició. No és el centre del flux d’informació, sinó el dissenyador de la situació, el preparador del context, l’acompanyant atent.

En termes del triangle, el professor accepta —temporalment— un paper més proper al “mort”. I això no és una renúncia; és una decisió pedagògica.

El risc d’idealitzar un sol procés

Ara bé, Houssaye també ens adverteix d’un perill:
si ignorem completament el “mort”, aquest acaba “embogint”.

Què vol dir això, en la pràctica?

Que una aula centrada només en l’autonomia pot desorientar.
Que un treball manipulatiu sense retorn conceptual pot quedar en experiència sense significat.
Que un grup molt autònom pot necessitar, en algun moment, una intervenció clara del docent.

Aquí és on el triangle esdevé útil per pensar la nostra pròpia pràctica.

Les capses ipropostes no pretenen abolir l’ensenyament ni diluir el saber. No pretenen substituir el docent per un material. El que busquen és desplaçar l’equilibri, generar una altra configuració possible.

Però sabem que, en algun moment del procés, el professor haurà de recuperar centralitat. I que el saber haurà de ser explicitat, sistematitzat, conceptualitzat.

El pedagog —diu Houssaye— (el mestre, diem nosaltres) és un equilibrista.
Nosaltres hi estem molt d’acord!

Materials autònoms, però no autosuficients

Sovint ens pregunten si les capses “funcionen soles”.
La resposta curta és: no.

Funcionen perquè hi ha un docent que decideix quan activar-les, com contextualitzar-les, quan intervenir i quan retirar-se. Funcionen perquè formen part d’una arquitectura pedagògica més ampla.

En termes del triangle, podríem dir que les capses ajuden a activar el procés aprendre, però no anul·len la necessitat d’ensenyar ni de formar.

De fet, potser una de les seves virtuts és justament aquesta:
fan visible que el professor pot canviar de lloc sense perdre autoritat. Que pot cedir centralitat sense deixar de ser referent.

Pensar la pròpia pràctica

El triangle pedagògic no és una recepta. És una eina de lectura.

Ens permet preguntar-nos:

• Quin eix estic privilegiant ara mateix?

• Quin element està quedant en segon pla?

• Estic negant el “mort” o li estic donant un espai compensatori?

Des de GamLab no proposem una única pedagogia. El mateix Houssaye recorda que no hi ha “la” pedagogia, sinó pedagogies.

El que sí que proposem és una invitació:
repensar la configuració del triangle a l’aula. Desplaçar-lo, tensar-lo, provar altres equilibris.

Les capses d’aprenentatge són una manera concreta de fer-ho.
No l’única. Però sí una possible.